El Racó del psicòleg: La Por

El Racó del psicòleg: La Por

“La por és l’emoció més difícil de gestionar. La tristesa la plores, la ràbia la crides, però la por t’atrapa silenciosament al teu cor.”
David Frischman

Què és la POR?

La por és una reacció emocional davant d’una situació o experiència que és viscuda com una amenaça. És una resposta innata promoguda pel nostre cervell, que té com a funció protegir-nos o defensar-nos d’allò que representa un perill per a la nostra supervivència o integritat. Està  vinculada a l’instint de supervivència. Des d’aquest punt de vista, la por es contempla com un mecanisme de defensa dissenyat per donar una resposta ràpida i eficaç que permeti adaptar-nos a la situació amenaçadora, resolent-la al nostre favor.

Podem experimentar por davant d’una amenaça real o imaginària; quan més fruit de la imaginació sigui l’amenaça, més propensió tindrem a desenvolupar trastorns emocionals com angoixa, ansietat o fòbies (por que l’individu és capaç de reconèixer com a irracional, però que no pot deixar d’ experimentar davant de l’estímul fòbic, el qual s’ intenta evitar) .

Diem que la por és adaptativa o “sana” quan respon de forma proporcional a l’amenaça, i no adaptativa o “insana” quan la resposta és desproporcionada i afecta de forma significativa el desenvolupament de l’individu, independentment de l’edat, en àrees importants, com ara la relació sociofamiliar, l’autonomia, l’aprenentatge acadèmic…
Cal saber que la por és una emoció que pot ser apresa, és a dir, que algú ensenya allò al qual s’ha de tenir por. Aquest aprenentatge, tot i tenir un potencial de modelatge  més intens  durant els primers anys de vida, ens acompanya al llarg de tot el cicle vital induït per les diferents experiències que vivim.
La por també pot tenir un efecte paralitzador (físicament i psíquicament) quan és té en alt grau. Malauradament, per això, sovint s’utilitza la inducció a la por com a eina de control i de manipulació individual i social. D’aquí que hem de fugir d’educar amb la cultura de la por com a mètode per controlar  la mainada, per exemple, dient coses com ara: “si no et portes bé li diré al pare” o “no t’apropis que et mossegarà”. Els adults tenim l’oportunitat de no tornar a inocular la por “insana” encara que puguem ser portadors d’alguna expressió d’aquesta. Depenent de com gestionem les nostres pors i de com acompanyem les pors dels nostres infants, aquestes, en comptes de desaparèixer de forma natural a través de l’experiència, poden perdurar fins l’adolescència i la vida adulta.
Conèixer com és la por segons el moment del desenvolupament en ajudarà a entendre-la.

La POR segons l’etapa de desenvolupament:

Les edats que s’indiquen a continuació són orientatives i per això es dóna informació general, salvaguardant el cas particular i intransferible de cada individu en el seu desenvolupament. Anomenarem les pors més comunes segons l’edat i els aspectes principals a tenir en consideració.

Dels 0 a 1 any:
Por a allò desconegut, a les alçades i a la separació dels pares. Són pors adaptatives que reflecteixen una consciència emergent de si mateix envers els altres i una consciència sobre el seu entorn. La conducta natural davant aquestes pors és el plor.

Dels 2 als 3 anys:
S’intensifica la por a la separació dels pares, pors relacionades amb animals, sorolls forts o sobtats (p.ex.: trons, motos, crits, etc.) i la presència de persones estranyes. La forma d’acompanyar el nen/nena en aquest moments  passa perquè els adults mostrin una actitud comprensiva i afectuosa, amb “un bon grapat” de paciència per respectar el ritme de cada nen/nena a l’hora de superar la seva por.

Dels 3 als 6 anys:
Es mantenen les de l’etapa anterior  i es van sumant altres estímuls que poden generar por (a la foscor, a la soledat, a alguns animals, etc.). Simultàniament el desenvolupament cognitiu afavoreix que puguin aparèixer pors imaginàries com ara: fantasmes, monstres, etc. Per això és important que vigilem els contes que els hi expliquem, els programes de TV que veuen o els jocs digitals als quals tenen accés.

Dels 6 als 9 anys:
El nen/nena ja pot diferenciar les representacions internes de la realitat objectiva. Això fa que les pors siguin cada vegada més realistes i concretes i que vagin desapareixent les pors imaginàries.  A canvi, pot aparèixer la por a la mort o a fer-se mal, tant per un mateix com per  als éssers estimats. Altres pors que poden sorgir són: al fracàs, a la crítica i, en definitiva, les associades a la relació amb els altres. També, si es viu en una ambient familiar tens amb continues discussions es pot experimentar la por a la separació dels pares i al trencament del nucli familiar.

Dels 9 als 12 anys:
Poden seguir algunes pors de l’etapa anterior, però en general van desapareixent les pors animals i a estímuls concrets, i es van intensificant la por al fracàs i aquelles que tenen a veure amb la relació amb els altres i amb contextos socials, p.ex.:  a la crítica, al rebuig, a parlar en públic, a ser ridiculitzats, a les amenaces, etc. Aquestes es poden veure acompanyades de pors relacionades amb els canvis físics propis de l’edat.

Dels 12 als 18 anys:
Disminueix la por al mal físic i a la mort, es mantenen les pors de l’etapa anterior i apareixen amb més intensitat pors associades a l’autoestima, reflectides per exemple en la preocupació per l’aspecte físic, i les pors vinculades a les relacions socials, en especials amb els iguals, per exemple la por al rebuig per part del grup d’amics o a classe.

Claus per educar i acompanyar en la por:
Normalitzar i legitimar la por com una experiència emocional natural que ens ajuda a adaptar-nos a les circumstancies perilloses.
Ensenyar a identificar les diferents pors, posar-li nom i compartir-les per poder discriminar quines són útils i quines no. Aquest serà un primer pas per aprendre a gestionar-les.
Animar a parlar de les pors i mostrar-se empàtics i respectuosos com a primer pas per aconseguir que el nen o la nena pugui discriminar-les i superar-les en el marc segur proporcionat per uns adults que es mostren tranquils, comprensius i que entenen la por com una experiència pròpia del desenvolupament dels seu fill, el qual portarà un ritme que cal respectar i que no s’ha de comparar d’entrada amb el dels altres nens o nenes.
Prevenir situacions que poden generar por per preparar-se i cobrir les necessitats dels nostres infants.
Evitar la sobreprotecció per no augmentar la sensació de perill.
Ajudar a enfrontar la por de forma progressiva i oferir suport i comprensió i, especialment, sent pacients.
No obligar ni forçar a enfrontar la por, ja que això podria augmentar l’angoixa.

“Reconquerir la Llibertat d’esperit implica, necessàriament, guanyar-li terreny a la por que constreny el cor”

Pere Clavero

Psicòleg

Escola Betúlia

Col. 11990

Categories: Psicòleg
Etiquetes: Psicòleg