Una abraçada de 2 metres

Escola Betúlia durant el confinament

Una nova forma de relacionar-nos per satisfer les mateixes necessitats relacionals.

Sembla que seguirem en la Fase 0 de la desescalada durant uns dies més, fora de comptades excepcions dins el territori. Tot i això, la Fase 0 ha permès a petits, joves i adults sortir al carrer i interactuar dins el marc de les mesures pautades pel Govern.

Lamentablement hem vist escenes de persones que s’han agrupat sense mantenir les distàncies recomanades o sense portar mascareta o inclús fent “botellón”. No trobareu en aquestes línies una valoració, ni tan sols una opinió sobre aquestes conductes, això queda per a cadascú. La realitat que viurem en 2-3 setmanes posarà a tothom al seu lloc que no necessàriament serà el que s’hagi guanyat, el que es mereixi. El Covid-19 com qualsevol virus no entén de justícia, de sacrificis, ni de mèrits individuals, només reacciona davant d’accions col·lectives i mesures executades per tots i cadascú dels integrants de la col·lectivitat. Un microorganisme que, com a tal, només es pot controlar i combatre des de la macroconsciència dels macrosistemes socials, econòmics, polítics, morals i ètics.

Totes grans paraules que no serveixen de res si no van acompanyades i ben farcides d’accions concretes i mesures executades. En permetéreu compartir un pensament abans de continuar: una persona és molt més del que fa, però el que fa diu molt de qui és aquella persona.

Sigui com sigui, el Covid-19 ha posat a prova la capacitat del nostre sistema sanitari, tan descuidat durant tant de temps, i ha fet palesa la necessitat d’augmentar la inversió en Sanitat i en Investigació. Totes dues a la cua de les prioritats dels pressupostos junt amb l’educació. Si els que ho han de fer, han après quelcom d’aquesta crisi sanitària i social, ho veurem en els pròxims mesos i anys.

El Covid-19 també ens està obligant a reinventar-nos en la forma de treballar. Hi ha coses que han funcionat i segurament es quedaran més enllà del que passi amb el Covid-19, per exemple el treball i les classes online i l’opció de les videotrucades per fer reunions i tutories; això és quelcom que ha passat al llarg de la història: “el que funciona es queda”. (sou lliures de posar més cometes””””).

En canvi, hi ha quelcom que és difícil de modificar i més encara d’esborrar del nostre genoma cultural, la nostra manera de relacionar-nos. Formem part de la cultura del contacte físic, xoquem les mans per saludar-nos, les abraçades forgen vincles i els petons diuen tantes coses i de formes tan diferents que no hi ha paraules per descriure-les. El Covid-19 ens està obligant a fer canvis i alguns segurament es quedaran com hem dit abans, però d’altres hauran de ser transitoris, hauran de donar el temps suficient a la ciència per trobar la fórmula que permeti conviure amb el virus i disminuir a la mínima expressió possible la seva letalitat. Aquesta transitorietat és la que ara legitima les abraçades a 2 metres, el no contacte físic de l’afecte, el distanciament social necessari ara per poder tornar a recuperar l’abans possible la nostra forma de relacionar-nos: jugar al parc, fer un partit de futbol al pati, deixar la goma d’esborrar al teu company, anar a la muntanya, fer un pícnic amb la família asseguts a terra, etc.

Hi ha quelcom IMPORTANT a tenir en compte durant aquest període transitori de canvis en la nostra manera de relacionar-nos: poden canviar les formes de satisfer-les però el que no canvien són les NECESSITATS RELACIONALS que se satisfan amb “el contacte”, en la relació amb els altres, especialment quan els altres són les persones significatives: fills, pares, avis, amics, etc.

Relacionar-se és un imperatiu biològic, des del moment del naixement estem abocats a crear vincles i a relacionar-nos. Richard G. Erskine, PhD., Director de l’Institut de Psicoteràpia Integrativa de New York anomena algunes de les necessitats relacionals bàsiques que els infants, els nois, les noies, els adolescents, els adults i la gent gran busquen satisfer al llarg de la seva vida, siguin quines siguin les circumstàncies i en qualsevol context: a casa, a l’escola, a l’esplai, etc. Cal saber que les necessitats relacionals de cada persona van canviant a mesura que es van satisfent; és, per tant, una experiència dinàmica en la interacció interpersonal sigui quina sigui l’edat d’aquells que interaccionen. Algunes d’aquestes necessitats relacionals són:

  • Necessitat de seguretat: la necessitat de sentir-se protegit físicament i emocionalment per algú en qui es pot confiar.

  • Necessitat de validació: la necessitat d’experimentar que l’altra persona considera que la nostra manera de pensar i sentir té sentit i és valuosa, simplement perquè és la nostra, encara que no estigui d’acord o li sembli estranya. Podem satisfer la necessitat de validació de l’altre preguntant, escoltant, mostrant respecte i no fent judicis.

  • Necessitat de “dependre”: de tenir a prop a altres persones que puguin proporcionar-nos orientació, protecció, suport. Se satisfà quan l’adult seu al costat del seu fill o la seva filla i l’ajuda a resoldre dubtes d’una lliçó, quan li ensenya com canviar la roda de la bici que s’ha punxat i tots dos acaben amb les mans brutes i la feina feta, etc.

  • Necessitat d’autodefinició: Es dona quan la persona mostra qui és (“això és el que sóc, així sóc jo, en això no estic d’acord, això és el que m’agrada, aquesta és la meva opinió, això és el que penso…”) i rebem reconeixement i acceptació per part de l’altra persona. Aquesta és la necessitat fonamental dels adolescents, trobar respostes a la pregunta Qui sóc jo?, definir-se i buscar un lloc en el món que els envolta.

  • Necessitat de fer impacte: És la necessitat de sentir que aconseguim atreure l’interès i l’atenció dels altres, provocant un canvi en el seu comportament o en la seva emoció. Es pot satisfer quan escoltem amb atenció a la nostra filla que ens explica que avui està enfadada amb la seva amiga perquè no li ha obert el whatsapp i estava en línia i a continuació deixem de mirar el mòbil i li demanem que ens expliqui com ha estat això (deixo de mirar el mòbil i et miro a tu = impacte comportamental). Es pot satisfer quan el nostre fill està content perquè ha acabat la feina i ens explica que li ha sortit la redacció sense faltes i reaccionem amb un xoc de mans i un “gimme five” amb alegria (estic concentrat fent feina a l’ordinador, el deixo i la meva expressió de concentració deixa pas a un sentiment d’alegria com a resposta a l’alegria de l’altre = impacte comportamental * emocional).

  • Necessitat d’expressar afecte: Que tenim necessitat de rebre afecte de les altres persones és quelcom que tothom sap, que ha experimentat i experimenta dia a dia. Però el que no és tan habitual és parar atenció a la necessitat de DONAR afecte.

En les nostres relacions quotidianes, a vegades tindrem l’impuls de fer una sorpresa a algú, de mostrar agraïment per alguna cosa que ha fet per nosaltres, de fer-li saber a un familiar l’agradable que ens resulta passar la tarda junts, trucar per telèfon als avis perquè els trobem a faltar… També us podeu trobar com a destinataris d’aquesta necessitat i que els vostres fills i filles us facin un dibuix o una figura de plastilina embolicat en paper de colors, una mostra d’afecte. El que podeu fer per satisfer la seva necessitat és acceptar-ho amb un somriure i posar-ho en un lloc especial a la vista, el vostre fill o filla se sentirà especial perquè ha fet quelcom que és especial per a vosaltres.

Hi ha d’altres necessitats relacionals, però aquestes són un bon punt per on començar. Espero que us ajudi a identificar quines són les més importants per a vosaltres i com les esteu satisfent en aquests moments, i que us ajudi a identificar i satisfer les necessitats dels vostres fills i éssers estimats.

Rebeu una afectuosa salutació,

Pere J. Clavero Psicòleg orientador educatiu

Col. 11990

Categories: Escola, Psicòleg
Etiquetes: Psicòleg