Una capsa d’aire fresc

Escola Betúlia - Cartes del psicòleg

La gratitud és saludable a qualsevol edat

Van passant els dies i sense adonar-nos hem anat construint una nova rutina en què el temps pugui fluir, a vegades més ràpid i a vegades més lent. Aquesta rutina s’erigeix sobre un ordre que mantenim i que ha quedat d’en peus, com els pilars de l’edifici que viu un terratrèmol com mai s’hagués imaginat.

La nostra ment s’ocupa aquestes setmanes en resoldre l’immediat en un titànic esforç per adaptar-se i crear noves formes de fer el que ja es feia i fer coses que no s’havien fet fins ara. Però la nostra ment també es pot ofuscar i angoixar per moments, és natural, som humans. Això acostuma a passar quan mirem cap al futur d’una forma negativa i passiva, l’antídot contra aquesta angoixa ens ve sintetitzat de la mà de la saviesa popular que ens diu: “ocupar-se per a no preocupar-se”, que no significa donar l’esquena als problemes o evitar-los, sinó passar de la reflexió a l’acció: “No et quedis en l’enunciat del problema, una vegada l’hagis identificat busca la solució”.

Necessitem mantenir-nos actius i reactius i hem de convidar als nostres fills i filles que es mantinguin també així: jugant, fent feina d’escola, experimentant coses noves, cuinant, pintant les parets (una de les coses que pot ser més divertides per un infant és agafar la brotxa i pintar la paret ajudant al papa o la mama), etc. Tot pot sumar, i en tot el que fem pot haver-hi un aprenentatge s’hi ha una mirada curiosa. Ara bé, recordeu que el descans també suma per poder seguir endavant. A vegades “no fer res” és també necessari “tot és qüestió de mesura”.

Si n’hi ha quelcom que per excel·lència suma i ens pot unir és la Gratitud. Els beneficis de mostrar gratitud són tants que no s’acaben de poder enumerar. Obrir la finestra de la Gratitud és el que veiem des de fa 3 setmanes quan s’omplen d’aplaudiments balcons i finestrals. La gratitud ens uneix i reforça els nostres lligams afectius dins i fora de casa. Sentir-nos agraïts ens emplena el cor d’aire fresc i permet que la boira infructuosa de l’angoixa i la frustració deixi pas a la llum de la saviesa que tots i cadascú de vosaltres porteu dins.

L’aire fresc de la gratitud tranquil·litza el cor, relaxa i revitalitza el cos, il·lumina la ment i ens apropa als altres.

A continuació us proposo una activitat perquè comproveu el que us acabo de dir i pugueu experimentar l’efecte que té en vosaltres obrir aquesta finestra. Com acostumo a dir “no us cregueu el que us diuen sense més, comproveu-lo, sigueu curiosos”.

LA CAPSA DE LA GRATITUD

Com de costum agafeu la idea, cada part és oberta a què l’adapteu segons les vostres circumstàncies. Podeu aquesta dinàmica dins la família, amb els amics, etc. No té edat ni límit. No hi ha moltes coses del que puguem dir el mateix.

Preparats?

Doncs endavant:

1. Agafeu una capsa amb tapa, pot servir una capsa de sabates o similar. Entre tots decoreu-la, feu que adquireixi un aspecte especial.

2. Feu una ranura en la tapa, com si fos una urna per votar

3. A continuació, cada persona que vulgui participar del joc ha de dir el seu color preferit i fer una pila de “targetes” o papers de mitja quartilla. Cadascú ha de vigilar que sempre hi hagi papers del seu color al costat de la caixa.

4. Cadascú deixarà la seva pila de papers del seu color davant de la capsa. Hi haurà tantes piles de papers com participants.

5. Entre tots cal que escolliu el lloc on estarà la caixa amb els papers. Ha de ser un lloc accessible per a tothom. Per últim, abans d’iniciar el joc, acordareu quan us reunireu per obrir la capsa (es recomana mínim 2 dies i màxim 5). Per molta curiositat que tingueu ningú la pot obrir abans.

6. A partir de llavors cadascú que se senti agraït o agraïda, per una acció feta per altre membre de la família, agafarà un paper de la pila d’aquell que ha fet l’acció i li escriurà una nota explicant-li per què se sent agraït o agraïda. Una vegada escrita la nota la deixarà dins la caixa sense parlar-ho amb ningú. Per exemple: “Gràcies mama per fer els macarrons de diumenge avui que són divendres, m’encanten” o “Laia, m’ha agradat molt que vinguessis a ajudar-me a regar les plantes, gràcies”. Sovint les coses que ens fan sentir bé i per les que poden donar les gràcies són coses petites, coses senzilles, però això no significa que no siguin importants.

7. Cadascú ha pogut escriure notes donant les gràcies als altres. Potser algú ha hagut d’anar posant més papers de color perquè s’estaven acabant. Sigui com sigui ha arribat el dia acordat. Agafeu la capsa i l’obriu, a dins hi ha papers de tots colors, cadascú agafa els papers del seu color i pot llegir les notes d’agraïment que els altres li han escrit. És genial si les llegiu en veu alta, les compartiu i la persona que ha escrit la nota pot explicar-la una mica més si vol. Serà una conversa diferent i molt gratificant.

8. ……….

I per acabar res millor que amb el número 8 que quan dorm és infinit. Que vull dir? Doncs que el joc no té fi, només acaba de començar i el podeu jugar sempre que vulgueu. Sempre hem necessitat i necessitarem obrir una finestra o una capsa perquè entri l’aire fresc de la gratitud i ens reconforti.

Seguim sumant,

Pere Clavero

Escola Betúlia

Psicòleg orientador educatiu

Col.11990

Categories: Escola, Psicòleg
Etiquetes: Confinament, Psicòleg